Black and White

Uns passos apropant-se. Sigil•losos, calculadors. Quasi sense poder veure res per la manca de llum del carreró on ens havíem de reunir vaig poder distingir una ombra avançant cap a mi que m’era massa familiar, un moviment de cames al caminar que no podia no reconèixer. La presència d’Ell tan a prop de nou. Quant temps havia passat des de l’última vegada?

Es va apropar fins a la meva orella, s’hi va detenir uns minuts que se’m van fer curts perquè podia escoltar de nou la seva respiració. Conforme em va començar a parlar i em va agafar de la mà vaig notar una punxada molt aguda al costat esquerre i vaig sentir el verí recorrent-me el cos a poc a poc, avançant per les arteries a pas lent però decidit, fluint per dins meu fins a ocupar-ho tot, fins a no poder pensar en res més que en el dolor. Vaig notar com la seva presència sacsejava l’interior del meu cos violentament. El dolor fluïa lliurement ara i vaig anar tancant els ulls fins a perdre la noció de tot i em vaig deixar endur.

                                               Malta 2010