Fotogrames

I en un instant, en un record, en una imatge el rosat dels teus llavis davant meu, parlant i somrient com mai i el cel blau fosc (quasi negre, com la pel•lícula) . Aquell fotograma que tinc gravat amb foc al pensament i que tantes pluges ha vist caure. I de nou immersa en el record llunyà, les llums del passeig que es fonen amb el temps com la resta de imatges d’aquella nit d’ara ja fa massa. Aquest fragment robat del passat que retinc al cap hauria de ser prohibit, cremat, eliminat, esborrat pel pas del temps, com tantes cares, com tants noms que no importen ja i que el vent ha fet desaparèixer de la sorra de les meves platges. I tu em continues mirant, amb la mateixa cara i el mateix somriure, sense dir res més, sense avançar a la meva existència però sense desaparèixer d’ella tampoc. Sense deixar-te estimar però fent que t’odiï cada dia una mica menys per no ser qui jo vull que siguis. I la calma arriba i marxa de nou, per a tu clar. Jo ja no conec què és la calma.

Good morning Malta =)!