Les nits d'estiu

Les nits d’estiu i la seva màgia, l’aroma que se’n desprèn i el gust del rom al daiquiri o al mojito. Deixar enfilar les nits i les hores i que es succeeixin un a un els temes de conversa, sense ordre ni lògica, simplement deixant fluir les paraules, alliberant-se d’elles. I que hi hagi llargs silencis de reflexió entre cada idea com si tot anés a càmera lenta. Fotografiar escenes amb els ulls per a retenir-les i que siguin el recurs de les llargues nits d’hivern on manqui la inspiració. Nits de bars i surrealisme o ajaguts a la vora de la piscina, tant és. I finalment arribar al llit a trenc d’alba amb la llum escolant-se pels petits forats de la persiana i tancar els ulls amb la remor d’un mosquit empipador que no m’esborra el somriure.