domingo, 5 de diciembre de 2010

Rareses.Capítol 1: Síndrome d'Stendhal o Sobredosi d'art.

Obro nova secció: "Rareses" on analitzaré de tant en tant transtorns estranys mèdics/psicològics que em semblin curiosos o insòlits, espero que no us espanteu gaire amb les coses que vagi publicant. Començo amb un dels meus preferits, el Síndrome d'Stendhal:

El Síndrome d'Stendhal o Síndrome de Florència és un trastorn psicosomàtic que pateixen algunes persones al contemplar art, especialment quan hi ha una gran quantitat d’obres d’art en un mateix lloc o obres de gran bellesa i reconeixement i aquestes s’observen en un espai de temps reduït i en una mateixa ciutat. També s’utilitza aquest terme pels casos en que succeeix el mateix a l’observar paisatges insòlits de la natura.

Té aquest nom perquè Stendhal va ser el primer en descriure’n els símptomes després de fer una visita al 1817 a la Basílica de la Santa Creu a Florència al seu llibre “ Napols i Florència: Un viatge des de Milà fins a Reggio”. Tot i que des de llavors es van descriure molts més casos, sobretot visitant la Galleria dels Uffizi, no va ser descrit com a síndrome fins al 1979 quan la psiquiatra Graziella Magherini en va descriure més de 100 casos de visitants a Florència.


A nivell fisiològic provoca taquicàrdia (augment del ritme cardíac), marejos, vertigen, desorientació, trastorns de percepció de sons i colors, sentiments persecutoris, ansietat, eufòria, confusió i fins i tot al•lucinacions. Afecta majoritàriament a dones entre 26 i 40 anys que viatgen soles i són especialment susceptibles les persones amb gran sensibilitat receptiva. El síndrome es manifesta com un estat d’ànim transitori i podria explicar-se per l’acceptació de que estem veient una obra que hem conegut/estudiat mitjançant llibres, etc i el fet d’assolir al nostre cap que és real.


Aquella sensació que tants hem sentit de veure'ns desbordats pel sentiment que un edifici, una pintura, una fotografia, una escultura o un paisatge ens provoca no està tan lluny de tot això. Si algun cop havieu sentit aquest magnetisme per alguna obra i no sabieu com s'anomenava el fenòmen, aquí ho teniu.

Un petó i fins la propera! ;)

3 comentarios:

  1. Ep!!

    És molt interessant aquesta secció! No coneixia aquesta malaltia, què fort! xD Però la veritat és que tens raó en què a vegades es té aquesta sensació de plenitud quan veus un paisatge o una obra d'art de qualsevol tipus que t'encongeix el cor, el que no sabia és que pogués arribar a ser malaltís per alguna gent :O

    Hi ha un llibre que parla de malalties rares d'aquestes, ara no recordo el títol però ja te'l diré (l'Aleix se'l va llegir). Potser treus més idees pel blog.

    Apa, ens seguim veient pel món bloggil. Un petó!

    ResponderEliminar
  2. M'agrada la idea d'anar coneixent coses rares d'aquestes!!

    A veure si ens ensenyes més!!
    Un petó i boones festes!

    ResponderEliminar
  3. ajajaj m'encanta!!! mes mes vull messs!! ^^

    ResponderEliminar

Idees en diferit: