lunes, 15 de noviembre de 2010

La vida és bonica però a vegades complicada... tant se val!

"Aquest home puja l'escala lentament
i cada set graons s'atura a reposar
aparentment absort i amb aire consirós,
et fa pensar en algú que havies conegut
potser en una altra vida més clara i més feliç 
o que tal volta havies només imaginat.


Ara que els anys t'han fet adust i recelós
li enveges l'esperança que saps que no ha perdut
i voldries parlar-hi del temps que heu compartit,
però s'allunyarà i tot el que en podràs
retenir serà l'ombra fugaç de tu mateix
reproduïda en una seqüencia de claror
que amb el vaivé dels anys potser s'esvairà.




Tant se val, tanca els ulls, si cal, i deixa't dur
fins al cor del parany que entre ingenu i subtil
t'ha preparat algú que coneixes prou bé;
Juga a perdre la por i escriu a quansevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida, per dir-los un a un 
i  no sentir-te mai ni abandonat ni sol."

El parany- M.M. i Pol

1 comentario:

  1. Què bonic.. gran mestre.

    "Juga a perdre la por i escriu a quansevol
    paret de casa teva tots els noms que han omplert
    de llum la teva vida". Potser ho hauríem de fer més sovint per saber valorar la gent que ha significat alguna cosa per nosaltres i que, al cap i a la fi, és el que dóna gràcia a la existència :)

    Un petonàs Raxa!

    ResponderEliminar

Idees en diferit: