Resultes decepcionant i adictiu, quina estranya combinació. Estic exposant-me a pressions cardíaques massa altes gratuïtament. A vegades sembla que no aprengui. Se m’està oblidant ja com han de ser les persones...
Hi ha èpoques en que ens costa veure les coses clares. Sembla que un núvol de fum (i no parlo de volcans) s'instal·la davant dels nostres ulls i tot sembla fosc, incert, inestable...costa sentir-se còmode quan no saps què tens davant.
Però bé, tard o d'hora, algú o alguna cosa, acabarà apareixent per fer fora aquesta incertesa. Esperem que sigui més aviat que tard.
Salta per sobre de les plantes que no et deixen veure el sol! I recorda que, de vegades, les coses no són tan complicades com semblen. Deixa't anar una mica i segur que tot va millor.
PD: Dic això de saltar perquè segons he vist al facebook se't dóna força bé ;)
Pocas personas y demasiada gente, pero siempre estaremos a tu lado los que jamás permitiríamos que derramaras lágrimas sin intentar al menos sacarte una sonrisa y sin ofrecerte un abrazo de consuelo. Y bien sabes que en lo de hacer reír soy una especialista, quizá sea uno de los pocos dones que tengo, pero casi siempre funciona :)
Todo pasa, las dos lo sabemos. Así que, a pesar de que cada día te replantees si estás en el buen camino, no olvides sonreírle a la Luna, porque siempre estará haciéndote compañía.
Hi ha èpoques en que ens costa veure les coses clares. Sembla que un núvol de fum (i no parlo de volcans) s'instal·la davant dels nostres ulls i tot sembla fosc, incert, inestable...costa sentir-se còmode quan no saps què tens davant.
ResponderEliminarPerò bé, tard o d'hora, algú o alguna cosa, acabarà apareixent per fer fora aquesta incertesa. Esperem que sigui més aviat que tard.
Un petó!
Salta per sobre de les plantes que no et deixen veure el sol! I recorda que, de vegades, les coses no són tan complicades com semblen. Deixa't anar una mica i segur que tot va millor.
ResponderEliminarPD: Dic això de saltar perquè segons he vist al facebook se't dóna força bé ;)
Pocas personas y demasiada gente, pero siempre estaremos a tu lado los que jamás permitiríamos que derramaras lágrimas sin intentar al menos sacarte una sonrisa y sin ofrecerte un abrazo de consuelo. Y bien sabes que en lo de hacer reír soy una especialista, quizá sea uno de los pocos dones que tengo, pero casi siempre funciona :)
ResponderEliminarTodo pasa, las dos lo sabemos. Así que, a pesar de que cada día te replantees si estás en el buen camino, no olvides sonreírle a la Luna, porque siempre estará haciéndote compañía.
Te quiero marida ;)