Llegint l’últim llibre de Paulo Coelho (El vencedor está solo) m’he trobat davant d’un llistat de coses que fan les persones que tenen una vida “normal” i entre elles m’agradaria destacar-ne una que deia algo així com: “Despreciar siempre todo aquello que no ha sido difícil de conseguir porque no se ha hecho el "sacrificio necesario" y, por tanto, no debe de tener las cualidades requeridas.”
Quants cops hem defensat l’absurda idea de que les coses bones, les coses que desitgem costen d’aconseguir massa i hem fet muntanyes de grans de sorra i abismes de simples entrebancs?
I sí, és veritat, no diré que les coses ens les regalen o ens les donen mastegades perquè hi ha massa d’elles que ens costen una barbaritat d’aconseguir i moltes altres que simplement mai tindrem i ens en quedarem amb les ganes. Però, quants cops la sort pica a la porta perquè si? Sense buscar-la? Com aquella frase popular de “quan deixes de buscar-ho, ho trobes”. Molts! Sí sí, no m’equivoco escrivint, molts! El problema és el de sempre, no ens en adonem, passem per alt els detalls o simplement no ho valorem perquè tenim aquesta idea associada de que s’ha de fer un gran sacrifici per aconseguir alguna cosa realment bona.
Això sí, els trens passen ràpid i no sempre tornen perquè simplement hi ha moments i contextos que no es tornaran a repetir. Així que fora la bena dels ulls i aquests preconceptes del cap! Les oportunitats molts cops estan més a prop del que ens pensem!
Mig plena o mig buida?
Un petó i bon cap de setmana =)!
Oh, a mi també em va agradar el tros aquest que feia la llista de "coses normals" :P
ResponderEliminarRespecte el punt que has seleccionat, que és molt interessant per cert, crec que té (i tens) tota la raó. És cert que si ens esforcem i lluitem per les coses podem aconseguir-les amb més facilitat i després estarem molt satisfets amb el resultat, però això no treu que hi ha oportunitats que venen soles, per casualitat, per sort, i no per això les hem d'infravalorar. Ja ho diuen també que acostumem a no tenir en compte els detalls i els petits fets, i molts cops és perquè creiem que les casualitats no tenen valor. Doncs bé, crec que les casualitats marquen gran part de la nostra vida i si realment volem ser feliços hem de valorar-les també. Perquè com dius tu, les oportunitats només passen un cop i saber aprofitar-les també és tot un repte.
Aviam si treus més cites que tu ets experta en això jaja :) Un petó!
Potser el que passa és que quan treballem dur per aconseguir alguna cosa, acumulem una tira de records, de bons i no tan bons records, de satisfaccions i decepcions... Amb les coses que aconseguim de manera ràpida, de casualitat, no ens passa això, així que al pensar en elles només recordem aquest moment en què les obtenim i no en tot el que hem passat abans d'elles.
ResponderEliminarTot i així, estic d'acord en què no valorem suficientment aquestes petites coses, casualitats, oportunitats que surten per sort, que fan que la vida sigui complerta.
Les oportunitats molts cops estan més a prop del que ens pensem!
ResponderEliminarpero (massa) sovint no tenim les "agalles" per aprofitarles pel "i si perdo el control d la situació?", el "es un canvi...estaré preparat?",... les mil excuses que cada dia ens donem per allargar el moment de la decisió.
també crec qe ens eqivoquem quan pensem que la nostra "felicitat" depen de grans coses, grans moments... la Felicitat es troba al dia a dia, en les coses petites que te les treballes cada dia....
les grans ocasions son moments per recordar puntualment, mirar fotos, recordar v/bells temps....
pero el que et fa sentir bé cada nit és el que has fet al dia..el que t'has esforçat per llevarte, per anar a clase, a treballar, a estudiar,...
vaja, que la mortela desvaria ja!
;) a seguir actualitzant!
M'agrada la reflexió. I encara que en una primera lectura he pensat que no, en el fons tens raó. A vegades esperem tant una cosa, que ens en passen moltíssimes de bones i no les valorem pel simple fet que han vingut per sort o per casulitat. Necessitem aconseguir allò que tant ens costa per sentir-nos realitzats.
ResponderEliminarLa por a aprofitar segons quines coses que d'un principi no contemplàvem...ens fa perdre'ns aquestes coses. Anem caminant amb el punt fixe en el nostre destí, i moltes vegades no girem el cap per mirar el paisatge que ens anem trobant a banda i banda.
Apa, tard, però ha arribat el comentari.
Un petó!