En la foscor, deixar que els ulls s’acostumin i observar detingudament la textura de la teva pell gràcies a un encertat raig de llum que entra perquè el dia ja despunta. Són les 6h. Endevinar si els teus ulls són oberts o si no han pogut resistir el cansament i el teu cap ja és a algun somni a quilòmetres d’aquí. Saber si pots dormir plàcidament o si com a mi et sorgeix l’interrogant de voler conèixer i veure de més a prop els ulls que t’observen intrigats des de fa una bona estona. I retrobar-se amb les teves pupil·les i tenir ganes d’una abraçada per a no tocar ja més de peus a terra. Només això, una abraçada i passar la nit parlant fins que es faci de dia per adormir-se sense saber qui ha estat l’últim en tancar els ulls.
Molt senzill i bonic :) Em recorda una mica a les descripcions del Moccia. Fins aviat!!
ResponderEliminaractualitza!!
ResponderEliminar