Rareses. Capítol 2: Síndrome de Capgras o Síndrome del doble o de l'impostor

El síndrome de Capgras és un trastorn en que el malalt creu que els seus coneguts, en especial la seva parella o un familiar molt proper, han estat substituïts per actors o impostors que tenen la mateixa aparença . Aquest síndrome psicòtic és comú en pacients amb esquizofrènia encara que també s’ha observat després de certes lesions cerebrals o en determinats casos de demència.

Rep aquest nom en honor a Jean Marie Joseph Capgras, un psiquiatra francès que va descriure la malaltia i li va donar el nom de “l'illusion des sosies” o “ la il·lusió dels dobles” al 1923. Capgras es va centrar en el cas d’una dona de 74 anys que afirmava que el seu marit havia estat reemplaçat per un substitut. A la resta de familiars, en canvi, els reconeixia sense cap problema. Capgras descriu com la malalta rebutjava dormir amb “el substitut” i fins i tot havia demanat una pistola per tal de defensar-se si intentava apropar-se a ella.

La malaltia està relacionada amb la pèrdua del reconeixement de les cares familiars i es creu que podria tenir com a base patològica una desconnexió entre els sistemes de reconeixement visuals i la memòria afectiva. Aquest síndrome es va veure en moltes persones que presentaven prosopagnosia: fenomen de poder veure cares però no reconèixer-les (tot i poder veure i reconèixer altres objectes). Al 1990, els psicòlegs Haydn Ellis i Young Andy van publicar al British Journal of Psychiatry, la hipòtesi de que també podia haver-hi afectats pel síndrome que no patissin prosopagnosia i que per tant, el que tinguessin malmès fos el sistema que produeix l’activació emocional a cares conegudes. 

Al 1997, Ramachandran presenta la hipòtesi de que l’origen del síndrome de Capgras és una desconnexió entre el còrtex temporal, lloc de reconeixement dels rostres i el sistema límbic, que és el que regula les emocions. 

Aquest síndrome s’ha utilitzat com a recurs a llibres i pel·lícules de ciència ficció com a La invasió dels lladres de Cossos, Desafío Total i Les dones perfectes. També apareix a la historia de John W. Campbell "¿Quién vive?", que va ser utilitzada com a base per a la pel·lícula de 1982 “La Cosa” i al conte de Shirley Jackson "The Beautiful Stranger”.