Com qui es desperta de cop d’un malson a plena nit i interroga la fosca sobresaltat, assajant de comprendre qui és i on és, fins que el silenci el calma i un altre cop s’adorm, així la vida sobta amb tombants insòlits i amb preguntes que no sabem respondre.
Tot incita a canviar de ruta, tal vegada perquè pensem que el vent ja no ens empeny amb la força de sempre. Però passen els anys i ens adonem, potser sorpresos, que encara no hem sortit d’aquell primer somni de la infantesa que ens va encendre la sang i el sentiment.
Miquel Martí i Pol.
M'agrada molt tant el text com la foto :)
ResponderEliminarSempre queda incertesa, sempre queden somnis, si ens veiem estancats, sempre pot haver un canvi, un salt en el camí. Com bé diu el mestre, qualsevol nit ens podem despertar sobresaltats amb les mateixes pors de fa anys, amb preguntes que creiem respostes, amb noves il·lusions... perquè tot pot canviar d'avui per demà i no en som prou conscients. El vent sempre té força, encara que no ens ho sembli. Potser és dolent perquè l'estabilitat esdevé un repte difícil, potser és bo saber que mai no s'acaba l'aventura de viure. Qui sap.
Un petó.^^