T'he somiat

T’he somiat, t’he somiat, t’he somiat. Després d’un temps de dubte i desorientació, com una senyal caiguda del cel, t’he somiat. T’he tingut entre els meus braços de nou i he deixat que el cor  parlés sense barreres ni arquetips com havíem fet abans. Aquesta nit hem sortit a caçar estels i els hem retingut tots, egoistes, entre nosaltres.
 
He viscut a la teva pell i l’he recorreguda lenta primer, amb la punta dels dits i  amb molta por de que no fossis real. T’he dibuixat i desdibuixat amb les mans. Després  ho he tornat a fer amb molta més calma, juganera potser  i amb un somriure còmplice per acabar d’imprimir el  tacte de la teva pell nua a la meva ment. Avui he deixat que les nostres mirades es trobessin després de tant, que es trobessin de veritat. He permès que la teva em mostrés que encara té por de moltes coses i he demanat que això m’encoratgés a lluitar per tu fins al final. Després he escoltat la teva respiració de ben a prop i he contemplat els teus llargs silencis: mai havia gaudit tant de l’absència de so i pensaments.
 

I he entrat a un estat de letargia subconscient o com dirien els moderns a un espai on l’energia fluïa. No sé quantes hores he estat contemplant-te mentre dormies ni en quin moment he estat jo la que ha  tancat els ulls.  Tan sols sé que a poc a poc he deixat que la meva pell s’estremís de nou quan he sentit la temperatura dels nostres cossos en equilibri.
 

Al matí, m’ha despertat el contrast d’un calfred i la imatge d’un sol radiant penetrant per les escletxes de la persiana. La llum del sol s’ha escolat per la finestra i la brisa suau ha aconseguit endinsar-se pels llençols sota els quals hem dormit arraulits. Al despertar-me, t’he buscat i m’he trobat de nou desorientada, sense saber quina part de tot allò havia estat real. No he pogut saber quant de temps havia passat des de que vaig anar a dormir fins aleshores. I ara només recordo la olor de la teva pell i el contorn prim i suau dels teus llavis parlant-me. Avui t’he somiat.

Carta a un desconegut. Segona Part.

Foto: Palamós2008