"Un pas i un altre, i així successivament. Avançant per camins incerts que no sabem cap a on ens condueixen. Escoltant el so de les pròpies passes al caminar, el fregament dels peus que cada cop es recolzen una mica més al terra pel cansament i la respiració monòtona del qui ha agafat el ritme d'una travessia. I ara que veig el final, el final d'una altra etapa, sento nostàlgia per no poder tornar enrere i agraïment per tots els moments viscuts fins ara. Ara m'aferro als records i als moments i em prometo conservar-los de la manera més fidel que em sigui possible, sense que es perdi el seu aroma, la seva intensitat i les sensacions que m'evoquen com un vi que acaba de ser envasat per a perdurar en el temps i millorar amb els anys..."
La veritat és que no sabia ben bé com començar aquest blog i he pensat que aquest text (un dels últims que vaig publicar al meu fotolog) s'hi esqueia força bé amb la situació per la que passo actualment. Com el seu títol indica aquest blog pretén ser un reflex de la meva vida, una interpretació en diferit del que em passi, un lloc per a la reflexió però també un espai per a comentar coses del dia a dia, etc.
Paro d'enrotllar-me ja per avui. Intentaré actualitzar això sovint però no prometo res jajaja!
Fins a la propera :)!
Un petó i una abraçada
Maridaaa!! uoooh ya tendremos un blog donde cotillear tu vida xD yo no me hago uno xq se q estaria tan abandonado cm fb, xo mola mola ;) te quierooow!
ResponderEliminarOooh, estrena d blog! :) Segur que estarà al dia, que tu quan et poses en serio amb una cosa d'aquestes t'hi apliques!
ResponderEliminarRespecte el text, bé, ja se sap, sempre caminant endavant, a vegades creient que ens menjarem el món i moltes altres vegades ensopegant, aixecant-nos, aprenent, i amb una cicatriu més al damunt. Però és llei de vida i ho hem d'assumir, encara que cada cop pesin més les cames també pesa més l'experiència i estem més a prop d'agafar el camí correcte. Així que amunt els ànims, i com tu dius, a recordar amb molta cura tots aquells records especials que ens han fet creure algun dia que tot això valia la pena.
Un petonàs Raxa, ja aniré passant per aquí. Muak!
Ep! Per fi la primera entrada del blog! :).
ResponderEliminarBé, m'agrada el text. I ja voràs com això del blog va bé per desfugar-se, i buidar tot allò que vols treure d'alguna manera i amagar-les en textos i reflexions. Millor que el fotlog és! Això assegurat, jaja.
Apa, estaré atent! Un petó!